viernes, 30 de octubre de 2009

El tipus de mestra que VOLDRIA SER...

Com ja sabem, al llarg de la història i com a conseqüència dels diferents sistemes educatius implantats, s’han anat succeint diversos models de mestres a les escoles. Com tots aquells que s'adentrin en aquest mon, a mi m'agradaria ser la millor mestra.

És molt difícil concretar un receptari amb els requisits idonis per a ser un bon mestre. Ans al contrari, sí podem definir explícitament com seria un mal mestre o, tan mateix, qui no hauria de ser-ho. D’aquesta manera, podem dir que no pot ser mestre aquell que no accepta la diversitat per qüestions de raça o condició social, no pot ser mestre qui no es preocupi per l’aprenentatge dels nens que té al seu càrrec, no pot ser mestre qui no confia en les capacitats del nen o que el deixa com a “cosa perduda” si presenta algun tipus de patologia com per exemple un retràs intel•lectual i, per suposat, no pot ser mestre qui no veu la necessitat de canvi en per a una societat millor.

No obstant això, el tipus de mestre que m’agradaria arribar a ser _ i dic “arribar a ser” perquè pens que el Grau d’Educació Infantil tan sols és el camí d’inici davant tota una vida d’aprenentatge, actualització i estudi per a la formació d’un bon mestre_ és aquell que és es posa en el lloc del nen; que respon a les demandes dels infants; que acompanya al nen al llarg del seu procés d'aprenentatge perquè sàpiga que no hi està sol; que accepta la diversitat; que crea un espai on els nens es sentin segurs; que creu en les capacitat de l’alumne i les fomenta; que sap diferenciar entre l’acció i la persona dient: <<has fet una cosa lletja, tu que ets un bon nen>> i no pas <<ets lleig>> Tal i com exposa el llibre Va de mestres; que ajuda a l’infant en la construcció dels seu aprenentatge; que inculca l’interès per l’aprenentatge; que deixa temps per al joc; que és creativa i innovadora dia a dia. I, sobre tot, que inculqui els tres objectius fonamentals de tot procés educatiu que són: <<La intel·ligència, és a dir, fomentar el sentit de la curiositat i formar-los una consciència ecològica per tal que tractin amb cura el mon en que viuen; la bondat, és a dir, educar per a la pau, la convivència, la solidaritat i el respecte tot i construint una escola càlida; i, per últim, la felicitat, tot i creant un espai on els nens siguin feliços. >> Tal i com exposa el llibre Va de Mestres.

Però, sense dubte, el tipus de mestra que voldria ser és aquella que mira si els nens porten l’esmorzà i estan nets, és a dir, si tenen conbertes les necesitats bàsiques; aquell que els dona un petó quan es fan mal; aquell que els transmet la motivació, la passió i l’amor per aprendre; aquell que s’omple de goig quan el nen ha après la elecció gràcies a ell; aquell que compren al nen; i, en definitiva, aquell que és més humà i que gràcies a això serà recordat de forma grata per l’alumne quan aquest sigui major ja que, al cap i a la fi, tractem amb personetes. 

lunes, 26 de octubre de 2009

PRESENTACIÓ!






Holaaa a tothom i bon dia!! :D

Sóc la Nieves, tinc 18 anys i sóc alumna de nou Grau d'Educació Infantil a la UIB (seu d'Eivissa). Espero que us agradi el meu blog i, en definitiva, que hi hagi molts de seguidors! jeje

Crec que aquest projecte, encara que sigui costós, al cap i a la fi ens servirà per sentir-nos molt orgullosos de nosaltres mateixos quan veiem al final tots els treballs i projectes que hem fet al llarg de la carrera. I, a més a més, ens serà molt útil de cara al Treball de Fi de Grau.

Les meves expectatives davant aquest Grau, són molt positives. Espero poder acabar amb bones notes i treballar en una escola amb els nens, què és el que més m'agrada.

Molts petons i ànim! :D

Nieves.


Aquí teniu l'enllaç a la Universitat en la que estic cursant els meus estudis de GRAU d'Educació Infantil, la Universitat de les Illes Balears (UIB):