Presentació del meu Treball de Fi de Grau

Finalment, per tal de mostrar i compartir el meu Treball de Final de Grau, he creat una presentació a través de l’eina Google Sites  en la que podeu trobar les evidències de l’adquisició de les competències al llarg dels quatre anys a partir de l’ús i implementació del meu e-Portafoli d’Estudis de Mestre.

A continuació es mostra l'enllaç a la presentació del meu treball titulat "L'E-Portafoli Docent com a Eina per a la Millora de la Pràctica Educativa".

https://sites.google.com/site/leportafolidocent/

El tipus de mestra que VULL SER

Han passat quatre anys des de que em vaig embarcar en l’entramat de dilemes, qüestions, mals de cap, alegries i enriquiment personal i professional que aporten els estudis de mestre, gràcies a l’inici del Grau d’Educació Infantil a la UIB (seu d’Eivissa).

Va ser en aquell moment que, arran de la lectura del llibre Va de mestres de Cela i Palou (2004), em vaig plantejar una difícil qüestió; quin tipus de mestra voldria arribar a ser?. La meva resposta en aquell moment va ser molt utòpica. Si bé, és cert que hem de lluitar per la utopia però sense perdre mai de vista la realitat, per tal de poder partir d’aquesta. Ans al contrari, la concepció sobre el tipus de mestre que vull ser a hores d’ara dista molt del que vaig narrar en aquells inicis.  

Certament, el segon període de pràcticum (3-6 anys), en el CEIP S’Olivera, m’ha permès vivenciar en primera persona una experiència realment enriquidora que m’ha mostrat per què vull ser mestre i sobre tot, quin tipus de mestre vull ser.

Mai oblidaré la sensació viscuda en retornar a l’aula de pràctiques una vegada havia finalitzat el període establert, i sentir l’amor i estima amb que em rebien els infants; les seves mirades, les seves abraçades, els seus crits d’alegria i els seus petons... van ser moment realment emotius. Tampoc no oblidaré mai la seva graduació, amb aquelles túniques blaves i barrets al cap... és com si els veiés graduats a la universitat i encara tenen tota la vida per davant. Com tampoc les seves dolces veus entusiasmades cridant a l’uníson el meu nom en entrar a la sala, mentre els seus familiars capgiraven el cap per veure qui entrava. Sense dubte, es tracta d’una reacció espontània i improvisada que mostra l’amor i l’estima que es pot arribar a sentir amb tan sols uns mesos de convivència. 

Són moltes les competències professionals que he pogut adquirit al llarg d’aquest període, totes elles relaciones amb múltiples àmbits que abracen gairebé tots els aspectes o requisits necessaris per ser un bon mestre. Fent al·lusió a alguns d’aquests, cal mencionar el desenvolupament que he experimentant en quant al meu propi autoconcepte professional. Gràcies a les profundes reflexions realitzes, precisament en aquesta eina, he pogut ser molt més conscient de les meves capacitats i limitacions. Crec que em trobo a un moment de creixement i enriquiment professional, però reconec que encara queda tot un camí d’aprenentatge al llarg de la vida i actualització constant, per tal de créixer i millorar a partir de la reflexió i innovació duta a terme en la pràctica diària com a docent, com també per afermar la nostra actitud ètica davant la professió que ens ocupa.

Altres competències que he desenvolupat i assolit, i que calen destacar degut a la seva rellevància en el camp de l’educació, fan referència al fet de mostrar estratègies que afavoreixin la convivència, la comunicació i, sobre tot, el treball col·laboratiu, tant amb les famílies com amb els propis companys. De fet, cada vegada sóc més conscient de la necessitat de la parella educativa, ja que permet compartir aprenentatges, experiències, sabers, dubtes, inquietuds, responsabilitats i, sobre tot, permet garantir més eficaçment donar resposta a les necessitats individuals que presenten tots i cadascun dels infants, així com la importància de treballar en col·laboració de les famílies, ja que suposen un punt de referència i ajuda en la nostra professió. I per últim, voldria deixar constància del gran assoliment que, segons el meu parer, he adquirit en quant a la competència d’aprenentatge autònom, la qual suposa d’especial rellevància per tal de disposar de les eines i estratègies necessàries per saber respondre i reconduir les diferents situacions que ens puguin donar de la manera més satisfactòria possible.  

No obstant això, crec fermament que era precís començar el meu discurs rememorant aquells emotius instants perquè, juntament amb altres com ara veure als infants com creixen i maduren, estar presents davant els seus progressos i assoliments com també limitacions per ajudar-los a superar-les, mostrar-los-hi el plaer pel descobriment i l’aprenentatge, així com acompanyar-los durant el procés de construcció de la seva pròpia identitat, són les raons que realment em motiven i inciten a exercir com a mestra d’Educació Infantil, i és que és aquesta sensació la que vull sentir cada matí en arribar a classe i veure que els meus infants són feliços.

Per últim, m’agradaria compartir amb el lector un seguit d’ítems sorgits fruit de la reflexió realitzada a partir dels aprenentatges i coneixements que he adquirit arran de la meva experiència com a aprenent de mestra, i que considero de vital importància per tal de ser un bon mestre.

ü  Objectiu: que siguin feliços

ü  Transmetre’ls estima, afecte, seguretat, normes i límits, etc.

ü  Escolta activa als infants

ü  Tenir en compte les seves opinions i idees

ü  Ells són els protagonistes del seu aprenentatge

ü  Acompanyar-los i guiar-los però no “omplir recipients buits”

ü  No avançar-me deixar-los expressar-se

ü  Demanar-los el perquè de tot, fer-los preguntes per tal d’incitar-los a la reflexió

ü  Deixar-los fer hipòtesis i no donar-los la resposta: ho investiguem entre tots

ü  Plantejar-los dubtes i reptes

ü  No donar les solucions fetes, les han de trobar ells amb la meva ajuda. (conflictes entre companys, equivocar-se a l’hora d’escriure, etc.)

ü  Respectar les diferències d’aprenentatges, respectar els ritmes individuals de cada infant.

ü  Donar-los temps per parlar, per menjar, per fer les activitats: és el concepte d’una escola lenta

ü  La quantitat d’aprenentatge que poden fer amb la metodologia de treball per projectes “constructivisme”

ü  Fomentar el treball en equip

ü  Mestre actualitzat, format, implicat amb els infants, les famílies i l’escola.

ü  Respecte pel medi ambient

ü  Qualsevol activitat, tasca o procés és un motiu d’aprenentatge

ü  Importància de les rutines

ü  Gran participació i implicació de les famílies. Treballar al costat nostre. Son un gran punt de referència i ajuda en la nostra feina. Compartim objectius: formar als infants.

ü  Ensenyar-los a aprendre a pensar i reflexionar 

El bloc: una gran eina de treball (4t any)

Aquest és el quart i darrer any en la confecció i implementació del meu E-Portafoli d’Estudis de Mestre d’Educació Infantil. Arribats a aquest punt, crec que estic més capacitada que mai per fer un balanç molt més ric i fidel dels aprenentatges, estratègies, recursos i demés satisfaccions que m’ha aportat l’ús d’aquesta magnífica eina.  

Aquest projecte, que va començar com una experiència pionera a Espanya, estava envoltat d’incerteses, dubtes i interrogants, però també de moltes ganes i il·lusió. Durant aquests quatre anys, hem començat un llarg procés en la nostra formació com a docents, i res més lluny de la realitat. Però, ara que finalitza aquest camí, i em trobo en posició de poder-lo jutjar més eficaçment, se’m plantegen tot un seguit de qüestions que em semblen interesants en la reflexió que ens ocupa: què ha suposat per a mi l’ús del e-portafoli en els meus estudis de metres? què m’ha aportat? ha incidit en la millora de la meva professionalitat com a docent? quines avantatges m’ha aportat respecte al fet de no haver-ho realitzat? 

Possiblement aquest procés del que parlem, s’hagués donat igualment sense  la necessitat d’emprar un bloc com a suport. Però de fet, estic plenament convençuda que la seva implementació i ús m’ha permès dur a terme un desenvolupament molt més sòlid, ric i eficaç en la meva preparació com a docent, degut a la gran quantitat d’aprenentatges i sabers que he anat adquirint durant aquest temps. En primer lloc, no podia finalitzar els meus estudis sense haver realitzat una presentació a través de l’eina Movie Maker. Tot i que ja l’havíem emprat en múltiples ocasions, la veritat és que mai m’havia enfrontat a aquesta eina tota sola així que una tarda em vaig decidir a fer-ho. D’aquesta forma, he après a crear presentacions Movie Maker afegint imatges, text, música i efectes espacials. Aquí teniu el resultat! A més a més, també he après a exportar els blocs en format XML per tal de crear copies de seguretat i transformar-los en documents de format PDF. Es tracta d’un procés molt senzill però que requereix conèixer les passes per tal de dur-ho a terme. Aquí us deixo l'enllaç a la pàgina web on ho podeu fer; en la nuebe TIC.  

A més a més, crec que he anat una passa més enllà en aquest quart any, ja que he passat de realitzar entrades de tipus més descriptiu, a afegir-hi reflexions molt més profundes sobre els aspectes tractats a la carrera, però també d’altres reflexions pròpies sorgides fruit del meu creixent interès en qüestions que repercuteixen en el camp educatiu. És per això, que sent que m’estic afermant com a mestre, desenvolupant així el meu autoconcepte professional. Per tant, puc afirmar que he passat d’elaborar bloc com a mostrari d’evidències, a confeccionar un vertader e-portafoli d’estudiant, marcant precisament la diferència en la necessitat i importància de la reflexió, per tal que aquest es pugui donar. 

De fet, el bloc s’ha convertit per a mi en un mitjà a través del qual poder deixar constància escrita de manera fidedigna sobre el meu procés de creixement tant a nivell professional com personal, ja que en el bloc hi té cabuda tot tipus de reflexions i escrits sobre diferents aspectes que conformen el teu aprenentatge. Per tant, suposa un testimoni que narra la meva història professionals i les primeres passes en la construcció de la meva identitat com a docent. És per això, que veig en ell una eina de gran utilitzat per a la formació dels estudis de metres, degut a la constant necessitat de reflexió pròpia d’aquesta professió. A més a més, crec que he superat enormement el major repte que suposava per a mi el fet de realitzar aquesta experiència, i que fa referència a la seva difusió pel fet de ser caràcter públic. A hores d’ara, crec necessari que, sobre tot el docent, pugui compartir les seves inquietuds, aprenentatges i sabers per tal de crear una xarxa a nivell mundial que ens permeti créixer i millorar junts, ja que l’objectiu és compartit; educar als infants.  

Seguint les imatges emprades a la reflexió del primer any, puc dir que de moment finalitzo el meu e-portafoli en l’estadi tres, ja que no dubto en mostrar i compartir, amb el meu cercle més proper, els meus avanços i assoliments. I de moment, és la meva pròpia visualització de tot el procés realitzat el que em dona alè a seguir creixent i millorant amb aquesta fantàstica eina. Encara famosa no sóc, ni pretenc ser-ho (tot i que molts dels meus blocs superen les tres mil visites i el del primer any presenta un recompte de cinc mil vuit-centes setze), però em sento amb moltes ganes i amb força de passar a l’estadi quatre, caracteritzat pel feedback i retroalimentacions amb els lectors del meu bloc, per tal d’arribar a una xarxa de creixement compartit, i que suposa el meu següent repte.

Finalment, m’agradaria mostrar el meu orgull i satisfacció envers aquesta magnífica experiència, que tantes alegries i aprenentatges m’ha aportat. Només cal fer una ullada per tal de percebre l’amor i l’estima amb la que s’ha cuit aquest projecte realment innovador. Possiblement, aquest E-Portafoli d’Estudis de Mestre quedi tancat de per vida, però no l’ús d’aquesta eina que vertaderament m’ha obert tot un camp de possibilitats per a la meva futura vida professional. És per això, que voldria agrair a la responsable de que tot això hagi estat possible, la passió i la paciència que ha mostrat al llarg d’aquests quatre anys a través de múltiples tutories, reunions i entrevistes per tal d’ajudar-nos a assolir tot aquest procés. De veritat, gràcies Gemma Tur Ferrer i l’enhorabona pel teu Doctorat, que d’alguna manera ha estat fruit de tota aquesta aventura en la que ja ens has embarcat!   

El bloc: una gran eina de treball (3r any)

Com a aspectes destacables en aquest tercer any de carrera en quant a l'ús de l'e-portafoli, m’agradaria reflextir la transcendència que suposarà aquesta experiència en la meva futura professió com a mestra d’Educació Infantil. 

Personalment, crec que aquest aprenentatge no pot acabar aquí, sinó que l’he de transmetre als meus futurs alumnes per tal que ells també tinguin coneixement sobre l’ús de les TICs i en concret dels e-portafolis. Segons la meva opinió, els e-portafolis són una eina molt potent d’adquisició de coneixements i que sense dubte obrirà un ampli ventall de possibilitats infinites d’aprenentatge entre els més petits. És per aquest motiu, que jo personalment introduiria l’ús de les TICs dins l’escola per tal de potenciar i fomentar aspectes tan importants com ara l'aprenentatge personal al llarg de la vida, l'adquisició de coneixements informàtics, la transmissió i intercanvi d'informació amb altres persones, el coneixement d'eines web 2.0, i altres incloses dins les vuit competències bàsiques nombrades per la UE (Unió Europea) com ara la d'informació i competència digital, la d’autonomia i iniciativa personal, la de gestió i tractament de la informació i la comunicativa, entre d’altres. Però sobretot, la d’APRENDRE A APRENDRE.

En definitiva he de dir, com tantes altres vegades m’heu sentit mencionar, que estic molt contenta d’haver-me iniciat en aquesta magnífica experiència ara fa un any, perquè m’ha obert tot un camp de possibilitats d’aprenentatge i superació personal que desconeixia a través del qual compartir, penjar, documentar, presentar, contrastar i intercanviar informació amb altres persones, reflectint així les experiències més riques i significatives de la carrera.

El bloc: una gran eina de treball (2n any)

Com ja haureu pogut observar al llarg d’aquests dos anys d’elaboració del meu e-portafoli, sóc una gran defensora del bloc i m’apassiona penjar notícies, elaborar fons creatius, cercar informació per documentar-la i llavors contrastar-la, etc.

Personalment, puc dir que en aquest segon any he aprés moltes coses noves a través del bloc com per exemple; a fer servir l’eina Glogster en la qual hem penjat treballs relacionats amb l’assignatura de Representació escènica (obra de teatre “Un dia de emociones para Alana”), l’eina Picture Trail amb la qual he aprés a fer més vistoses les meves imatges, he aprés a crear Vokis que he emprat per presentar els diferents blocs, m’he obert un compte en la xarxa social Twitter per tal de twittejar amb professors i altres professionals, he aprés a passar música de MP3 a WAF per tal d’adjuntar-la a un Power Point perquè tingués àudio, he aprés a fer servir el Movie Maker, he aprés a realitzar reflexions més profundes, i he comentat blocs de companyes, entre d’altres moltes coses.

A més a més, he de confessar que aquest segon any, el bloc ha estat una de les satisfaccions més grans que he tingut durant la carrera. Això és així, perquè per a l’assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional vam haver d’elaborar una carpeta d’aprenentatge a través de la qual documentar i reflectir tota la feina feta durant aquesta. La veritat, és que estic molt orgullosa del treball que he realitzat i per això hi vull deixar constància en aquestes línies.

No obstant això, com en tot, sempre hi ha aspectes negatius o, si més no, com diu la nostra tutora Gemma, “menys positius”. És per això, que he d’advertir sobre altres experiències una mica més amargues, viscudes amb el bloc. Per exemple, de vegades m’ha passat que se m’ha esborrat alguna notícia o que se m’han mogut algunes imatges o línies, etc. però tot relacionat amb problemes tècnics i res que no es pugui solucionar amb una mica de pràctica i paciència. També he de dir, com pot passar amb qualsevol altra eina, que la tecnologia de vegades falla i es produeixen errors en el sistema. En el meu cas, em vaig dur un gran ensurt el dia que de sobte la clau d’accés al meu bloc donava error i no em deixava entrar; semblava que m’ho agüessin haquetjat!. Finalment, i per sort, gràcies a l’ajuda d’una companya (Marta), ho vaig aconseguir solucionar.

És per tot això, i amb l’objectiu principal de millorar, sempre millorar, que personalment em proposo fer còpies de seguretat d’aquells blocs que tinc acabats per tal de preservar la meva informació i que no es perdi mai. De fet, ja ho estic fent i és una altra cosa que he aprés a fer gràcies al bloc. Així és que, estimat aventurer que encara no t’has decidit, et diré que gràcies al bloc aprendràs de tot relacionat amb les TICs, sempre i quan ho facis amb amor i creient en que allò que fas té sentit. Per tant, endinsa’t ja!.

A continuació, m'agradaria deixar constància d'una imatge molt significativa que he trobat per la xarxa, i que reflecteix d'una manera molt clara i visual tots els beneficis que l'elaboració d'un 'e-portafoli pot aportar en l'aprenentatge dels estudiants. Espero que us agradi!



També m'agradaria deixar constància d'un vídeo que ens va mostrar la nostra tutora, Gemma, l'any passat i que he recuperat ara per mostrar-vos el sentit i significat de la competència d'APRENDE a APRENDRE. Espero que us agradi.





I per últim, recorda que aquí... TOTHOM HI TÉ CABUDA!!

El bloc: una gran eina de treball (1er any)

En aquesta nova entrada, vull fer una petita valoració personal sobre la utilització del bloc als meus estudis de grau.

Segons la meva opinió, el bloc ha estat una gran eina de treball que m'ha servit per a millorar i afavorir el meu autoaprenentatge. A més a més, ha suposat un mitjà excel•lent de comunicació online a través del qual m'he pogut comunicar, participar activament, intercanviar opinions, investigar i debatre tant amb els meus companys com amb altres persones molt interessants.

Possiblement, als inicis aquesta era una nova eina que podia presentar-se com una càrrega més de feina però, essent sincera, estic molt contenta d'haver passat per aquesta etapa perquè ara puc comprendre totes les avantatges que aquesta ha suposat per a mi. Tal i com afirma la nostra tutora Gemma Tur Ferrer: "El camí és llarg, i potser el treball que farem serà major que la recompensa que obtindrem, però sense dubte val la pena fer-ho".

En definitiva, he de dir que animo a tots i totes les noves persones que estiguin iniciat aquest camí perquè el bloc, a banda de les grans oportunitats d'aprenentatge que crea, és una gran eina que serveix per a documentar tota la feina que realitzarem al llarg de tota la nostra vida d'aprenentatge.

Molts d'ànims a tothom perquè val la pena adentrar-s'hi!! :D


Aquí us deixo unes vinyetes molt maques sobre les 5 etapes de la vida per les que passa un blogger:

El tipus de mestra que VOLDRIA SER...

Com ja sabem, al llarg de la història i com a conseqüència dels diferents sistemes educatius implantats, s’han anat succeint diversos models de mestres a les escoles. Com tots aquells que s'adentrin en aquest mon, a mi m'agradaria ser la millor mestra.

És molt difícil concretar un receptari amb els requisits idonis per a ser un bon mestre. Ans al contrari, sí podem definir explícitament com seria un mal mestre o, tan mateix, qui no hauria de ser-ho. D’aquesta manera, podem dir que no pot ser mestre aquell que no accepta la diversitat per qüestions de raça o condició social, no pot ser mestre qui no es preocupi per l’aprenentatge dels nens que té al seu càrrec, no pot ser mestre qui no confia en les capacitats del nen o que el deixa com a “cosa perduda” si presenta algun tipus de patologia com per exemple un retràs intel•lectual i, per suposat, no pot ser mestre qui no veu la necessitat de canvi en per a una societat millor.

No obstant això, el tipus de mestre que m’agradaria arribar a ser _ i dic “arribar a ser” perquè pens que el Grau d’Educació Infantil tan sols és el camí d’inici davant tota una vida d’aprenentatge, actualització i estudi per a la formació d’un bon mestre_ és aquell que és es posa en el lloc del nen; que respon a les demandes dels infants; que acompanya al nen al llarg del seu procés d'aprenentatge perquè sàpiga que no hi està sol; que accepta la diversitat; que crea un espai on els nens es sentin segurs; que creu en les capacitat de l’alumne i les fomenta; que sap diferenciar entre l’acció i la persona dient: <<has fet una cosa lletja, tu que ets un bon nen>> i no pas <<ets lleig>> Tal i com exposa el llibre Va de mestres; que ajuda a l’infant en la construcció dels seu aprenentatge; que inculca l’interès per l’aprenentatge; que deixa temps per al joc; que és creativa i innovadora dia a dia. I, sobre tot, que inculqui els tres objectius fonamentals de tot procés educatiu que són: <<La intel·ligència, és a dir, fomentar el sentit de la curiositat i formar-los una consciència ecològica per tal que tractin amb cura el mon en que viuen; la bondat, és a dir, educar per a la pau, la convivència, la solidaritat i el respecte tot i construint una escola càlida; i, per últim, la felicitat, tot i creant un espai on els nens siguin feliços. >> Tal i com exposa el llibre Va de Mestres.

Però, sense dubte, el tipus de mestra que voldria ser és aquella que mira si els nens porten l’esmorzà i estan nets, és a dir, si tenen conbertes les necesitats bàsiques; aquell que els dona un petó quan es fan mal; aquell que els transmet la motivació, la passió i l’amor per aprendre; aquell que s’omple de goig quan el nen ha après la elecció gràcies a ell; aquell que compren al nen; i, en definitiva, aquell que és més humà i que gràcies a això serà recordat de forma grata per l’alumne quan aquest sigui major ja que, al cap i a la fi, tractem amb personetes.